- Associació Egueiro

Vila petita, ubicada en un terreny aspre que només apte per a una agricultura de secà i el pasturatge, comptava a inicis del segle XX amb poc més d'un centenar d'habitants. Després de la guerra de 1936-39, la vila va patir un ràpid procés de despoblament. A finals del segle, a l'estiu hi vivia encara gent gran del poble –que passava els mesos d'hivern a ciutat– i altres que en són descendents, a més d'estiuejants de Tarragona i Reus. A l'hivern restava pràcticament buit. Fa uns anys, les desavinences entre algunes persones van forjar una petita llegenda, segons la qual al poble només hi vivien dues persones i, a més, estaven barallades. En l'actualitat, al poble hi ha diverses cases permanentment obertes: cal Bonet, com a centre terapèutic gestionat per l'associació Egueiro, el refugi de muntanya o la casa de turisme rural. També esta habitat el mas del Lluc. La població augmenta a l'estiu, arribant al més d'agost a superar la vintena de persones. La vila s'omple d'excursionistes per setmana santa i els caps de setmana, ja que constitueix un excel·lent punt de partida per pujar a Montsant.

Les activitats econòmiques tradicionals de la població han estat tradicionalment l'agricultura i la ramaderia. A començaments de segle XX, molta gent del poble anava a jornal al mas del Lluc. La activitat ramadera va arribar fins al tombant de l'any 2000.

A Albarca existeix una associació de veïns i propietaris. També ha estat la seu des d'on Carrutxa treballat en la recerca i la difusió del patrimoni cultural de la serra de Montsant. En són exemples la realització de programes de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, impulsat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat o la col·laboració amb el Parc Natural de la serra de Montsant. Al poble s'edita, des del 1995, la revista La Carxana, amb periodicitat anyal, dedicada a la difusió de la història i el patrimoni cultural d'Albarca i els pobles de la rodalia. El poble celebra la seva recuperada festa major per la Mare de Déu d'Agost, amb una tradicional tirada de bitlles i l'aplec de la Mare de Déu de Montsant, el dia 17. L'antiga festa major d'hivern, per Sant Vicent, ha deixat de celebrar-se. Es conserva el costum d'anar a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant per Sant Jordi, seguint un antic vot de poble.

Albarca compta, en diferents versions, amb presència a la web des de 1996. Probablement és la població catalana més petita amb pàgima a la xarxa. Durant alguns anys fou punt de trobada d'internautes.

El millor argument per a proposar-vos la visita a Albarca, és l'extraordinari panorama que es contempla a banda i banda de la població. D'un costat, la vall d'Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons; de l'altra la serra de la Gritella amb Siurana -voltada de cingles- a l'extrem. I encara, al darrera, es veu el Puig de Gallicant.

Albarca és punt de partida de nombroses excursions. Podeu pujar a Montsant, per l'antic cami de ferradura i anar a l'ermita de la Mare de Déu o cap a la Serra Major. Planejar cap a les ermites d'Ulldemolins, d'una banda, o seguir antics camins de cartoixans, de l'altra, cap a Sant Joan del Codolar i la Morera de Montsant, o seguir el cami ral cap Cornudella o Ulldemolins. Al poble no hi trobareu el refugi de muntanya, que ofereix servei de bar. D'aigua en tenim molt poca. En l'actualitat s'està treballant en la conducció d'aigua cap al poble. Mentrestant hi ha una única font pública a la plaça del Castell.