Segons els arqueòlegs que han estudiat aquest tipus de sepultures, aquesta mena de tombes es poden datar entre els segles IX i XI. A Albarca hi trobem un conjunt d’enterraments de tipologia rectangular, que s’ha suposat anterior a la antropomorfa, tot i que alguna de les tombes s’apropa a aquesta segona tipologia. Segons l'arqueòleg Joan Menchon “la manca de relació de les tombes amb un context de cementiri adossat a una església, ens porta a datar les tombes en un període o moment anterior a la implantació del feudalisme a la zona” i les situa al segle IX. Podrien, per tant correspondre a un nucli de poblament o d’eremitisme cristià, en època de dominació musulmana del territori.

Aquestes no són les úniques tombes excavades a la roca que hi ha al peu de la serralada. En coneixem, com a mínim, un altre conjunt a la Vilella Alta. La presència eremítica de la muntanya abans de la conquesta cristiana ha estat assenyalada també en altres indrets de la muntanya, com és el cas de Colldemònecs, al terme d’Ulldemolins, o l’anomenada Cova Santa, al de la Morera de Montsant. Amb tot, la manca de documentació sobre l’època fa que moltes notícies sobre la tradició eremítica de Montsant restin a cavall entre la història i la llegenda.

Al costat de les tombes hi ha un marge amb unes escales de pedra, testimoni d’un ús agrícola prou més recent del territori. També el fet que les tombes s’omplin d’aigua de pluja ha fet creure, a cops, que eren abeuradors per al bestiar.

Descripció de les tombes (Segons Joan J. Menchon)

Tomba doble de tipus antropomorf. La capçalera és de tipus rectangular. L’espai per als dos enterraments és separat per un sobrealçament vertical al cap, de manera que diferencia dues capçaleres bessones. Els peus són arrodonits. Fa 1,80 m de llarg per 0,78 m d’ample a la capçalera i 0, 52 als peus. La capçalera és orientada a l’oest i els peus a l’est. S’observa l’encaix de la coberta.

Tomba de capçalera rectangular i peus lleugerament arrodonits. Al capçal, sobre el fons, hi ha uns resalts d’uns quants centímetres d’alçada que delimita una capçalera semicircular, la qual li dóna un caire antropomorf. Té una llargaada de 1,89 m i una amplada de 0,45 m a la capçalera i 0,39 als peus. S’observa l’encaix de la coberta. Aquesta tomba i l’anterior se situen en el lloc preeminent de la roca i estan voltades de les altres sepultures que s’adapten forçosament al relleu. Ambdues presenten una diferenciació en la capçalera i estan orientades amb la capçalera cap a l’oest i els peus cap a l’est.

Tomba de capçalera rectangular i peu irregular i arrodonit. Fa 0,85 m de llargada màxima i 0,45 m d’amplada. Està orientada de nord a sud.

Tomba orientada de nord a sud. El cap i els peus són de tipus quadrat. Fa 1,82 m de llargada, i 0,45 m d’amplada a la capçalera i 0,42 m als peus.

Retall a la roca, orientat de nord a sud, de la capçalera i el costat esquerre d’una tomba inacabada.

A la carena de la roca, s’hi observen uns petit encaixos que potser podrien haver servit per fixar alguna mena de tancament al conjunt funerari

Com arribar-hi

Des de la Creu del Coll, en direcció a Ulldemolins surt el camí que baixa al corral de l’Agustí, al barranc de la Bova. A uns metres, trobareu un senderó, a mà esquerra que s’endinsa en el vessant obac de la muntanya, pel damunt d’uns terrenys conreats. A l’arribar al bosc, heu de baixar, tombant a la dreta, un parell de parades i trobareu les tombes.

BIBLIOGRAFIA

Joan J. Menchon Bes, “Necròpoli de la Parada de la Guineu” a Catalunya Romànica, vol XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, pp. 398-399.

Per a la història medieval del territori:

Ezequiel Gort Juanpere, Història de Cornudella de Montsant. Reus: Fundació Roger de Belfort, 1994
Josep Lladonosa, Ulldemolins. Història, costum i tradicions. Santes Creus: Fundació Roger de Belfort, 1981 [Hi ha una segona edició de l’Ajuntament d’Ulldemolins, 2004]
Revista La Carxana. Albarca.