Migdia - Catàleg de publicacions

La major part de treballs que tracten de la moixiganga ho fa a partir de la seva relació amb el ball de valencians i els castells. Sense defugir aquesta vinculació amb el món casteller –que ja ha estat objecte d'altres estudis–, aquesta monografia s'ocupa de la moixiganga des de l'òptica del teatre popular, com a dansa representativa que incorpora construccions humanes. És per aquesta raó que el treball abasta dues danses del seguici reusenc, el ball de la Moixiganga i la dansa o ball de Mossèn Joan de Vic, amb molts punts de contacte.

Efectivament, la paraula moixiganga ha servit històricament per englobar manifestacions festives amb un component significatiu de dansa, però que incorporen elements de representació basats en el gest i la paraula, torres humanes i, a cops, escenografies mòbils. Parlar de moixigangues és, doncs, parlar de danses parateatrals, i la moixiganga reusenca de finals del segle XVIII sembla respondre a una combinació de dansa i exercicis acrobàtics. Hi ha una forma de moixiganga, que representa en els seus quadres plàstics les escenes de la passió de Crist, que forma part dels seguicis festius de poblacions del Penedès i del Camp, com Sitges, Vilanova i la Geltrú o Tarragona, que es consolida al segon terç del segle XIX i que, probablement, no s'arribà a ballar mai a Reus.

El ball de Mossèn Joan de Vic és una moixiganga en el sentit antic de la paraula, amb components argumentals –que recull la cançó que interpetren els balladors– i de dansa, que forma part en l'actualitat del seguici reusenc, tot i que s'interpreta en una versió força més simplificada que en el passat.