Migdia - Catàleg de publicacions

Ara fa vint-i-cinc anys, un grup de noies s’animava a sortir a ballar pels carrers de Reus l’anomenat ball de gitanes. Aquesta dansa, en què les balladores trenen unes cintes al voltant d'un pal, és comuna a molts països d'Europa o d’Amèrica i els folkloristes la vinculen a antics costums de primavera, com ara la festa de l’Arbre de Maig. A Reus, s’hi ballà, com a mínim, entre finals del segle XVII i començaments del XX. Més enllà de l’interès de la dansa com a part del patrimoni cultural de la ciutat, la commemoració d'aquest aniversari és significativa, perquè el retorn del ball de gitanes al carrer fou l’inici d'un procés de transformació de la nostra festa major, que té en el seguici el seu referent tradicional. Vint-i-cinc anys són tota la vida –per raons d'edat o de procedència– per a sectors amplis de la població, que surten al carrer a gaudir de la festa. A més a més, la percepció de tradicionalitat d'un costum neix de la conjunció entre el coneixement del passat i la vigència del present. Les danses vives s’han de viure, i formar part d'una colla festiva suposa ser protagonista de la celebració. Per això cal felicitar-se no només d'aquest quart de segle de trenar cintes i ballar, sinó, sobretot, perquè el ball de gitanes ho celebra amb alegria, amb sentit de present i actualitzant-se cada any, ara amb la incorporació de parlaments, sense perdre lo fil que, segons la cançó, filen les dones mentre el diable aguanta el pal.