Refugi de l'escola Rubió i Ors
Camà de l'Aigua Nova
Una de les primeres preocupacions de les autoritats republicanes fou la protecció de les escoles i, així, es projectà que tots els grups escolars poguessin disposar de refugi.
En alguns casos, s'hi féu un refugi de galeria, com el del Pompeu Fabra, o bé el del Carles Marx, que formava part d’un refugi públic i tenia una galeria separada per una retxa de la resta per tal d’evitar que els nens poguessin ser atropellats pels grans en entrar esperitats al refugi. En un altre cas, el del Prat de la Riba, s'excavà una galeria des del pati de l’escola fins al refugi del passeig de Sunyer; aquest sembla ser també el cas del Francesc Ascaso respecte del refugi del carrer de Sant Jaume.
En algun cas se sap que hi hagué dificultats derivades dels costos, com el de l’escola del Mas Llopard, que depenia d’una subvenció del Ministeri d’Educació i s'optà per fer, de moment, un refugi de trinxera, que era barat i ràpid de construir, tot i que poc segur.
La temença de l’ús de gasos letals féu que la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament, el setembre de 1938, es preocupés de dotar de protecció adequada els refugis dels centres escolars, tot i que aquesta mesura no s'arribà a portar a terme.
Tanmateix, avui tenim poca informació d’aquests refugis. Per exemple, en el cas del de l'antiga Escola Rubió i Ors, on després –entre 1994 i 2010– hi hagué l’Arxiu Municipal, sabem que se'n redactà algun projecte, però no coneixem com es resolgué a la pràctica. L’escola era a una zona urbana on es feren diversos refugis, i podria ser que el de l’escola connectés amb algun d’aquests particulars. Se sap que hi havia boques de refugi al camí de Tarragona i a l’actual plaça dels Horts de Miró, però actualment desconeixem si hi havia alguna connexió entre aquestes entrades.
Plà nol del refugi. (Arxiu Municipal)
