Els refugis antiaeris
de la Guerra Civil a Reus

Refugi de la plaça de la Llibertat

El refugi més gran de la ciutat es bastí sota l’actual plaça de la Llibertat, aleshores anomenada avinguda de Catalunya.

Era una xarxa de galeries que travessaven per llarg la totalitat de la plaça, a més d’una galeria que anava des del peu del Campanaret fins al carrer de Gaudí, i, tot i que com la majoria dels refugis no es pogué acabar com era projectat (inicialment es preveia per a 6.800 persones), tenia una extensió total de 684 metres, una superfície útil de 957,60 m² i permetia protegir 3.351 persones.

Fet sota un gruix de terra de 6,80 metres, disposava de 7 entrades, totes fetes d’obra, mentre que, pel contrari, les galeries, d’1,40 metres d’amplada, restaren sense protegir amb obra.

Hi comunicaven les galeries de quatre refugis particulars:

  1. El de l’Estació Vella, o del Nord, que tenia la boca d’accés a l’andana de l’estació i que, per mitjà d’una galeria de 79 metres de llargada i 1,40 d’amplada, arribava fins al refugi de la plaça. Tenia una superfície útil de 110,60 m² i una capacitat pera 388 persones.

  2. El de La Industrial Algodonera, que tenia l’entrada pel carrer de Sant Vicenç. Amb una llargada de 42 metres i una amplada de 1,40, disposava d’una superfície útil de 58,80 m², amb una capacitat per a 206 persones.

  3. El de la Foneria Grifoll, entre els carrers del Dr. Robert i d'Anselm Clavé, amb 2 entrades per l’interior de l’empresa, tenia una galeria de 37 metres de llargada i 1,20 d’amplada, una superfície útil de 44,40 m² i capacitat per a 155 persones.

  4. El de la Federació Local de la CNT, al carrer de Llovera, tenia 34 metres de llargada i 1 d’amplada, amb una superfície útil de 34 m² capacitat per a 119 persones.

Les galeries de tots quatre, com el de la plaça, no tenien protecció d’obra i estaven estrebades amb fusta.

Sumant la capacitat d’aquestes galeries a les de la plaça, en total, permetien protegir 4.219 persones.

Aquest refugi ha restat en el record per les dramàtiques conseqüències del bombardeig del 24 de gener de 1938, quan una bomba esclatà a una de les entrades, causant nombroses víctimes entre les persones que corrien a amagar-s'hi.

Plànol del refugi. (Arxiu Municipal)